Enlaces relacionados:
El fet de captar imatges i processar-les és una professió. Per a molta gent els fotògrafs són tots iguals (fan fotos) però en realitat n'hi ha de molts tipus; si bé la base tècnica és la mateixa, l'aplicació depèn del camp en què desenvolupin la seva activitat professional. Cada camp té els seus requeriments especialitzats i això és el que constitueix una segona tècnica, la pròpia de cada fotògraf.
Podem distingir diferents tipus d'especialitzacions; per sobre podríem parlar de la fotografia de premsa, que proveeix als diaris dels esdeveniments socials, la científica, que ens permet veure l'interior del nostre cos o altres galàxies, la de naturalesa, que ens ajuda a conèixer millor el món que ens envolta, la de publicitat i moda, que convida a comprar-ho tot etc.
Tot el que us hem explicat està passant per una transformació radical que prové de les noves tecnologies i fonamentalment de l'introducció dels ordenadors en tots els mètodes de treball. Aquesta revolució consisteix en substituir aquell material sensible a la llum (rodets, plaques, paper fotogràfic) que manipulàvem en el laboratori per suports magnètics (disquets, CD-ROM, DVD) sensibles als impulsos elèctrics. Les noves càmeres transformen els impulsos de llum en elèctrics, els quals són gravats en aquests suports magnètics. Al ser introduïts en un ordinador ens permeten veure la imatge que hem captat amb un mínim de temps, eliminant així tot el lent procés químic.
Per concloure, voldriem remarcar l'únic inconvenient, però que moltes vegades és un avantatge, que té aquest tipus de fotografia: hi ha programes informàtics que ens permeten modificar la imatge sense que es noti, amb la qual cosa la fotografia clàssica perdrà el valor documental que fins ara tenia com inqüestionable.