El funcionament d'una càmera fotogràfica el podem comparar al que passa en un ull i és per aquesta raó que ho explicarem en primer lloc. L'ull es composa de tres elements fonamentals: l'iris (que es tanca o s'obre depenent de la llum que hi ha), el cristal·lí i la retina. El que veiem d'una imatge és la llum que es reflecteix. Aquesta, al passar per l'iris queda regulada de manera que al travessar el cristal·lí, (que actua com una òptica), tingui la intensitat adequada com per no cremar la retina, que és on queda gravada el temps just per que el nervi òptic porti el seu contingut al cervell produint la visió de la imatge.

    En una càmera, que podríem dir que és una inspiració en la natura, el procés és molt semblant. El diafragma equivaldria a l'iris, l'òptica, al cristal·lí i la pel·lícula o el negatiu, a la retina. La llum reflectida per la imatge travessa l'òptica a la qual hem escollit un valor de diafragma a partir de la mesura de la llum que hem realitzat amb un fotòmetre per així no cremar el negatiu. Aquesta llum, grava la imatge a la pel·lícula, que té una emulsió, és a dir, una capa de material sensible a la llum.

    La llum que hem mesurat de l'objecte a fotografiar està relacionada amb la sensibilitat que té la pel·lícula que hem escollit, normalment indicada al mateix rodet; per exemple, 100ASA, 200ASA, 400ASA. Hem de pensar que a més numeració, més sensibilitat a la llum. L'element regulador és el diafragma, que nosaltres obrim quan hi ha poca llum perquè en pugui entrar més o tanquem quan hi ha un excés de llum perquè no cremi la pel·lícula.