El nom de fotografia va ser donat per en J. Niepce, l'inventor d'aquesta tècnica al 1816. Hem triat aquest tema perquè hi tenim molta afecció i considerem que la imatge és, en el nostre temps, un mitjà de comunicació molt important igualat amb l'expressió escrita i oral amb l'avantatge de constituir un document directe inqüestionable de la realitat.

    Abans que s' inventés la fotografia, una altra manera de conèixer l'aspecte de la realitat, era enviant algun artista o dibuixant al lloc. La reialesa o les famílies nobles necessitaven l'habilitat d'aquests artistes per deixar constància del seu poder. En són un exemple els retrats familiars i les escenes de guerra. En conseqüència, fins a principis del segle XX, els pintors eren figuratius i realistes en les seves obres. Però l'aparició de la fotografia va lliurar als artistes de reflectir la realitat i els va permetre desenvolupar altres aspectes de la creativitat, base de l'art modern, no necessàriament figuratiu. La fotografia és un mirall exacte de la realitat amb l'avantatge d'eliminar les interpretacions personals a favor d'algú, cosa que podia passar en els procediments esmentats anteriorment, ja que una foto descriu el que hi ha i res més.

    Avui en dia, a gairebé tots els mitjans de comunicació hi trobem moltes fotografies; si miréssim diaris de fa uns 50 anys veuríem que pràcticament tot era text. Aquest èxit de les imatges, és degut per una banda, a la rapidesa de la seva comprensió (amb un cop d'ull és suficient) i per l'altra a que l'espectador, al ritme de la vida actual, gairebé no disposa de temps per dedicar-se a llegir. També cal dir que la televisió l'ha malacostumat i tornat mandrós a l'hora de llegir.