Un cop exposats els rodets i les plaques a la llum, s'han de retirar a les fosques de la càmera i posteriorment del seu xassís protector. Tot seguit, han de ser submergits en un líquid revelador, el qual no fa altra cosa que dissoldre les restes cremades de l'emulsió que d'aquesta manera es desprenen del suport de plàstic transparent. Fet això, es renta el negatiu amb aigua per eliminar-ne les sobres. A continuació, es banya dins d'un altre líquid que actua com a fixador de l'emulsió restant: l'estabilitza a la llum perquè així duri anys.. Es torna a rentar i es posa a assecar el negatiu en una cabina que el preserva de la pols. Una vegada sec, les imatges que hem fotografiat estan fixades de forma definitiva a l'emulsió amb el seu aspecte negatiu. D'aquí ve el nom genèric que utilitzem per les pel·lícules. Això significa que les parts més fosques estaran representades per una zona transparent i les més clares per una de negra; en diem l'invers de la realitat.

   El procés de treure còpies d'aquestes imatges se'n diu positivar: passar de la imatge negativa de la pel·lícula a la positiva o realista sobre el paper fotogràfic. Per iniciar el procés s'introdueix la pel·lícula en un porta negatius que a la vegada encaixa dins d'un cos d'ampliadora. Una ampliadora és una caixa de llum molt forta que surt a través d'una òptica. Introduït el negatiu, la llum passa a través d'aquest i de l'òptica que utilitzem per regular la nitidesa de la imatge que es projecta sobre el paper. Per les parts negres del negatiu hi passa poca llum, la qual cosa fa que l'emulsió del paper no arribi a cremar-se; queden clares o blanques. En canvi, les parts transparents deixen passar tota la llum i conseqüentment, cremen l'emulsió; és a dir, la tornen negra. El procés és exactament igual al que es produeix a l'interior d'una càmera.

ESQUEMA D'UNA AMPLIADORA

     La visió de conjunt de les parts negres, blanques i grises ens donaran una imatge positiva, un reflex exacte de la imatge que vàrem captar.