Hi ha dos tipus de material sensible:

• les pel·lícules, que col·loquem a l'interior de les càmeres.

• el paper fotogràfic, que utilitzem per fer ampliacions dels negatius.

    Les pel·lícules les podem trobar en forma de plaques o en rodets i les seves mides varien. Les plaques són sempre formats rectangulars de negatiu i van dels 7cmx10cm fins als 18cm x 24cm. Els rodets són de 36mm (pas universal) o de 120mm. Tant l'un com l'altre tenen un suport normalment fet d'un material plàstic transparent en el qual s'hi ha fixat una emulsió, que és una substància química sensible a la llum (al rebre-la, es destrueix l'emulsió. És per això que hem de manipular el material sempre a les fosques quan el traiem del seu xassís protector).

    Una placa ens permet fer només una fotografia i obtenir molta definició; un rodet ens pot servir per fer 12, 24 o 36 fotos, encara que la definició obtinguda és menor.

    El paper fotogràfic és presenta en forma de fulles dins de caixes que les protegeix de la llum amb diferents formats rectangulars que van dels 9cm x 12cm fins als 40cm x 50cm. També és fabrica en forma de rotlles d'un metre i vint centímetres d'amplada amb els quals podem fer ampliacions murals. El suport del paper fotogràfic estava fet antigament de paper però ara són gairebé tots d’ un material plàstic recobert d’ una emulsió per una de les seves cares; tot això cal manipular-ho a l’ interior del laboratori amb llum vermella. És ortocromàtic, és a dir, és sensible a tots els colors menys al vermell.

    Aquests fulls tenen diferents tipus de graduació: dur, normal i suau, en relació amb la seva reacció a la llum. Això significa que les imatges que s’impressionen sobre el paper dur són molt contrastades i passen del blanc al negre pràcticament sense gamma de grisos. Mentre que en el suau i en el normal hi ha molts més grisos, la qual cosa fa que les imatges siguin més detallistes.