|
Una societat i una demografia afectades En primer lloc, cal remarcar que la sida amenaça la seguretat alimentària. La relació entre el virus de la sida, la inseguretat alimentària i la pobresa és mortal. L'epidèmia destrueix els progressos realitzats durant els darrers anys; paral·lelament, la pobresa i la inseguretat alimentària creixents augmenten la vulnerabilitat dels rurals a la sida: és un cercle viciós molt difícil d'aturar.
Amb la desaparició d'un nombre tan gran de treballadors, els salaris es redueixen més, disminuint la capacitat de les famílies de produir o comprar menjar i amenaçant, en conseqüència, la seguretat alimentària global. La sida afecta igualment la nutrició. L'aparició i la progressió de la malaltia es retarden en les persones ben alimentades; però l'accés a un aliment suficient per a tothom en les famílies afectades és difícil. Quan un membre de la família mor, la incidència dels retards de creixement (alçada insuficient en relació amb l'edat) augmenta entre els orfes, i la consumició alimentària de tots els membres restants baixa sovint, provocant la alimentació deficient.
Així doncs, l'impacte de la sida en les comunitats agrícoles varia d'un poble a un altre i d'un país a un altre. No obstant això, és evident que l'epidèmia elimina els progressos dels 40 últims anys en matèria de desenvolupament agrícola i rural. Aquest fet provoca enormes problemes als governs, a les organitzacions no governamentals i a la comunitat internacional. La malaltia ja no és un simple problema de salut: ha esdevingut un gran problema de desenvolupament amb conseqüències econòmiques serioses.
|
|||||
La sida frena el creixement econòmic Segons l'estudi bianual sobre l'economia mundial del FMI, els efectes econòmics i socials de l'epidèmia de la sida podrien fer perdre un 5% al creixement dels països d'Àfrica més afectats, és a dir, el PIB per habitant en aquests països podria ser inferior en un 5% al que hauria estat en l'absència d'aquesta malaltia. Tanmateix, és encara excepcionalment difícil de determinar l'impacte econòmic de l'epidèmia. A més de la sida, nombrosos factors influeixen sobre l'èxit econòmic (sequedat, conflictes interns o externs, corrupció, mala gestió) i compliquen les previsions. Cal afegir que les economies tenen tendència a reaccionar de manera més espectacular a les mesures de reestructuració econòmica, a una crisi sobtada de carburant o a un canvi inesperat de govern que a la llarga i lenta degradació que s'està produint per la sida. Els països africans en els quals menys del 5% de la població adulta està infectada patiran un impacte moderat sobre la taxa de creixement del PIB; quan el percentatge arriba fins el 20% o més (com és el cas de diversos països de l'Àfrica austral), el creixement del PIB podria disminuir fins a un 2% per any.
Per tant, l'impacte econòmic de la sida no és encara evident, però si els països africans no reaccionen ràpidament, la seva economia serà seriosament afectada. No obstant, trobaran obstacles difícils de superar i que fan de la sida una veritable epidèmia. |
Dins de les famílies afectades per la sida els problemes comencen molt ràpid, quan el primer adult cau malalt. Els que pateixen necessiten l'ajuda de la seva família, que perd no només un treballador, però també la mà d'obra d'altres membres de la família, situació que empitjora si altres membres es contaminen (veure figura 5, on es pot distingir com les pèrdues de mà d'obra agrícola en els països més afectats per la sida són també les més importants). El saber i les tècniques agrícoles moren igualment amb la generació que guarda els coneixements.
Per concloure, remarcarem una altra conseqüència. En primer lloc, és evident que, a causa de la gran mortalitat, hi ha cada vegada més d'orfes, la qual cosa indueix a fets catastròfics. En les figures 6 i 7 observem aquest fenomen, molt més pronunciat a l'Àfrica que a la resta del món.
