|
Després de la segona guerra mundial, el poder es desplaça als Estats Units i a la Unió Soviètica, dos estats anticolonialistes. El 1980, gairebé tot el continent africà era independent. Ara, els estats anticolonialistes, poc experimentats, s'enfronten a diversos problemes fonamentals. El més important és, segurament, el de la creació d'un Estat nacional. La majoria dels països africans van mantenir les fronteres traçades arbitràriament pels administradors i diplomàtics de l'Europa del segle XIX. Els grups ètnics podien estar dividits per les fronteres, però els enllaços que els unien eren a vegades més forts que els nacionals. El desenvolupament econòmic representa també un gran problema; encara que els països africans tenen recursos naturals abundants, hi ha pocs països amb els fons financers necessaris pel desenvolupament de les seves economies. La impotència de tenir un pes important en l'escena internacional és un altre punt feble de l'Àfrica. La majoria d'aquests països són considerats del Tercer Món i pertanyen a l'Organització dels Països No Alineats; no obstant, a causa de la manca de poder militar i financer, les opinions dels països africans són sovint ignorades. Totes aquestes coses, sumades a moltes altres, fan de l'Àfrica un continent trist, atacat i abatut per conflictes, guerres i, per conseqüent, per les malalties, com veiem en el mapa 1. El final de la guerra freda havia fet esperar una nova era per l'Àfrica, però el genocidi rwandès i altres fets han sembrat la confusió. Les zones de conflictes són també aquelles de la fam, de les concentracions de persones desplaçades o refugiades i, sovint de l'escassesa alimentària.
|
|||||
Àfrica, afectada per les malalties infeccioses Àfrica es el tercer continent més gran del planeta amb una superfície d'aproximadament 30.330.000 km2, el 22% del total terrestre. El 1880, l'11% de la població mundial vivia a l'Àfrica (gairebé 600 milions). El mapa 2, que mostra l'indicador de desenvolupament humà (IDH), la taxa de mortalitat infantil i l'aportació calòrica diària posa en evidència la fràgil situació de l'Àfrica. Sobre els 50 països més pobres del món, classificats segons el seu IDH del PNUD, 33 estan situats a l'Àfrica subsahariana. Escassesa d'aliments, pobresa, situació sanitària desastrosa, el continent és la primera víctima de l'eixamplament de les desigualtats al món. Si de 1960 a 1980, els països africans van enregistrar progressos sensibles en matèria de desenvolupament econòmic i social, aquests progressos s'han vist frenats a causa dels efectes desastrosos dels plans d'ajustament estructural executats per les institucions financeres internacionals. Les principals causes d'aquest alentiment són les malalties infeccioses, responsables de la meitat de la mortalitat en aquests països, segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut. Aquestes malalties afecten sobretot les persones més pobres, ja que elles no tenen accés a medicaments de prevenció o cura i són provocades principalment per la sida, la malària i la tuberculosi. Causes cada any més de 5 milions de morts.
És, doncs, evident que si no controlem aquestes malalties, perjudicaran l'estructura social, afebliran l'estabilitat econòmica, social i política i aportaran inseguretat regional i global. Aquesta és la situació actual a l'Àfrica: delicada, perillosa i insostenible; cal reaccionar urgentment a aquest clima de desconfiança i pobresa que és cada vegada més present a causa, sobretot de la sida, l'epidèmia que intentarem estudiar en aquest treball i que amenaça ara el món desenvolupat (figura 1). |
A més, cap d'aquestes malalties té una vacuna efectiva per prevenir la infecció en els nens i els adults. Cal afegir també que representen un cost bastant important (social i econòmic) i sancionen d'una manera encara més dura les comunitats pobres. Els països pròxims a aquestes zones estan també amenaçats: més de 12.000 casos de malària van arribar a Europa l'any passat.