La sida a nivell regional

L'òptica mundial observa els milions de persones infectades, però oblida els individus que s'amaguen darrere aquestes xifres. Com la malaltia influencia exactament sobre el quotidià de les dones, dels homes i dels nens que poblen els milers de petits pobles rurals que està exterminant? Per analitzar la situació en relació a Uganda hem decidit veure l'efecte de l'epidèmia sobre una ciutat rural com Gwanda.

Durant els anys 80, Gwanda era una comunitat relativament rica. Avui, a causa de la sida, el 45% dels seus habitants viuen per sota del límit de la pobresa. Es tracta d'una ciutat del sud del país que està situada a prop del Llac Victòria en el districte de Rakai, on els cultius de base són la banana i la patata dolça. Els agricultors cultiven igualment mongetes que serveixen per preparar salses i rostits. Fins els anys 70, el cafè era un important cultiu de renta, però la disminució dels preus ha provocat el seu abandonament. La majoria dels habitants posseeix animals, sobretot cabres, porcs i aviram; altres practiquen la pesca.

Una mà d'obra afeblida

Nombroses famílies de la comunitat han sofert els efectes de la pèrdua d'homes a causa de la sida. La productivitat se'n ressent des del moment en el qual una persona cau malalta i mor i quan els membres de la família s'han d'ocupar dels malalts, anar als enterraments i portar el dol. El període de dol pot durar quaranta dies, un temps preciós manllevat a les activitats agrícoles. Això disminueix el consum, la nutrició i el benestar de la família. L'impacte és encara més gran car les taxes d'infecció són més elevades entre les dones, que efectuen normalment la part més important dels treballs agrícoles, per sobre de les seves activitats domèstiques.

A Gwanda, l'agricultura reposa en gran part sobre la mà d'obra, amb febles nivells de mecanització. En conseqüència, la comunitat ha estat durament afectada per l'èxode dels joves que escullen treballar en altres sectors que estan més ben pagats i on el treball no és tan dur. Aquest fet significa que quan un agricultor mor a Gwanda, no hi ha ningú per a reemplaçar els altres.

La utilització de les superfícies agrícoles

Hi ha moltes raons que expliquen el retrocés de les terres cultivades a Gwanda: en primer lloc, hi ha menys persones disponibles per treballar en els camps, a causa de la malaltia i de la mort que afecten les famílies. A més, els sistemes d'heretatge i d'ocupació de les terres en funció del sexe, que eviten que les dones puguin tenir un control directe sobre la terra, deixen un gran nombre de vídues i d'orfes sense terres per cultivar.

A continuació, la pobresa provoca la inseguretat alimentària i la nutrició deficient, comprometent la capacitat dels individus de treballar la terra per cultivar aliment, que redueix la renta necessària per comprar llavors i fertilitzants. Cal afegir també que la gent ven les seves terres per pagar els medicaments i els funerals.

La inseguretat alimentària

Gwanda també ha patit una reducció de la seguretat alimentària; els nivells de nutrició es redueixen en diverses famílies. Segons una avaluació de les riqueses comunitàries, un 45% dels habitants de Gwanda són pobres tenint en compte els criteris de la col·lectivitat. Tanmateix, fa només 15 anys, Gwanda es considerava pròspera.

Com més rica és una família, més els seus recursos alimentaris duraran; els febles nivells de nutrició fan que la gent sigui més vulnerable a la sida. Si algú està malalt, això el fa més vulnerable a la infecció i redueix el període d'incubació del virus. Per contra, l'aparició i la progressió de la malaltia són retardades en les persones infectades però ben alimentades.

Per tenir la possibilitat de continuar treballant amb força hi ha una cosa que és absolutament imprescindible: veure que els nostres esforços serveixen per millorar la situació en relació a la sida a l'Àfrica. I Uganda és un país on el treball sistemàtic ha obtingut resultats encoratjadors, com veiem perfectament en la figura 10, que reflexa la disminució de l'esperança de vida a Uganda durant els anys 80 però la recuperació d'aquesta en els darrers anys.

En bastant poc temps de treball, Uganda ha aconseguit, mitjançant campanyes sistemàtiques, fer recular el risc de contagi i, per conseqüent, la sida. Això demostra que existeixen solucions; el que cal fer és continuar esforçant-nos per vèncer l'epidèmia.