Algunes recomanacions per Sant Jordi
El dia de Sant Jordi s’apropa i l’escola, ja comença a viure-ho… els alumnes més grans estan preparant les seves recomanacions, totes les classes ja han fet el seu llibre de Sant Jordi, i la nostra gran llibreria va prenent forma.
Aprofitem per donar algunes recomanacions de llibres que ens han semblat molt interessants:
Jo Confesso, de Jaume Cabré
Sens dubte una obra mestra d’un dels nostres millors escriptors. Cabré trenca les normes de la narrativa amb la subtilesa d’un mestre, canviant de temps, d’escenari o de punt de vista en una mateixa frase, i aconseguint fer-ho amb fluïdesa i naturalitat. |
|
Les ciutat invisibles, d’Italo Calvino
L’imperi de Kublai Kan es massa vast perquè l’emperador pugui conèixer-lo o recorre’l; Marco Polo ho fa en el seu lloc i li descriu les ciutats que el configuren. Amb el diàleg dels dos personatges es perfila una interessant concepció de la ciutat, una realitat que no existeix per si mateixa, sinó que es va construint als ulls del viatger. La ciutat i el viatger i/o ciutadà s’expliquen l’una a l’altre. Es van construint i es van descobrint. Calvino ens ofereix ciutats imaginàries que en el fons es constitueixen en maneres físiques i metafísiques d’habitar el món. |
|
Si això és un home, de Primo Levi
Testimoni narrat en primera persona de la situació de molts jueus durant la Segona Guerra Mundial, en concret al camp de concentració d’Auschwitz. Una reflexió sobre la dignitat humana amb l’objectiu que tothom recordi la cruesa i la humiliació que van patir els jueus. Levi ens demana que gravem al cor les seves paraules i que no oblidem el que va passar. Llibre aconsellable als joves perquè malgrat el patiment i les misèries humanes, també busca la supervivència física i emocional. |
|
Seda, d’Alessandro Baricco
Una història d’amor, lírica i amb tocs orientals, que transcorre entre França i el Japó. Un viatjant busca una aventura i troba “un parell d’ulls”. Aquesta trama tan senzilla és un bonic exercici narratiu, en especial perquè sap com commoure’ns amb dosis de melancolia.
|